Aquesta setmana hem
gaudit de les festes del Poblenou i ahir vaig poder anar a l’acte de La
Licorera. Per si no ho sabeu aquest acte consisteix en un pica-pica dins d’aquest
entranyable i històric local, on van les personalitats i els veïns més coneguts
del barri. Es a dir la flor i nata del Poblenou. Des d’allà hom pot veure la
sortida dels diables que formen part del correfoc. Aquest any ha tornat ha
quedar clar que per molt que intenti en ser conegut l’actual regidor de
districte, el convergent, Eduard Freixedes, l’ombra de Paco Narvaez encara és
molt allargada. També va quedar clar que a La Licorera estimen molt a Jordi
Portabella. No en va li va concedir a aquest establiment la placa d’Arrelats a
la Ciutat, quan ell era president del institut del Paisatge Urbà de la ciutat
de Barcelona.
Desprès vaig
poder anar juntament amb la meva dona al sopar organitzat pel Casal
Despertaferro d’ERC del Poblenou, i en
veritat aquest és el motiu del meu modest article. Vull agrair de tot cor, aquesta
invitació al seu entranyable sopar de Festa Major on, entre tots, van fer que
ens sentíssim com a casa. Com sempre el tracte va ser exquisit i crec
sincerament que a tota Barcelona, però especialment al Districte de Sant Martí,
estem demostrant que, com no hauria de ser d’una altre manera, els
independentistes, tot i les petites coses que ens diferencien, som capaços de
treballar plegats i fer possible aquesta unitat que ens és tant demanada per la
gent al carrer. A Unitat per Barcelona, treballant tots junts, sense fissures,
estem demostrant, dia a dia, que la unitat independentista es possible quan es fan
les coses amb aquest amor cap al país, amb aquest amor cap a Catalunya que ens
transpira per tots els porus de la pell i que fan que les altres coses quedin
en un segon pla.